Aquesta pàgina ha estat validada.
Tu, mestre, que a-n el coure li sabs donar l'aspecte
de l'or ab la llum viva d'un generós afecte;
tu, que a ma pobre musa dediques mots suaus
y de la mà la'm portes perque fassem les paus;
tu, que d'aprop coneixes la cárrega feixuga
que l'esperit enrampa y el pensament aixuga,
Heliodor, ¿sabs ara per que no puch sortir
de la presó perpetua que tanca mon albir?
No es bo per esser lliure qui a servitut s'avesa…
Sense tenir les ales de l'hoste de s'Altesa,
jo bé volar voldría pe'ls horizonts de l'art;
mes per emanciparme de mon ofici… es tart.
