Aquesta pàgina ha estat validada.
La calor de l'estiuada
es febre de voluptat
sota la pell bronzejada
del pescador ensonyat.
L'atrau l'ona que tremola;
desnua el còs indolent,
y se tira dins la gola
de l'antre fosforescent.
S'espolsa, braceja y xala,
amarant-se de frescor……
De sopte, veu en la cala
una estranya lluentor.
Es l'escata d'una cua
que la mar torna engolî;
llavors, d'una dona nua
veu el buste alabastrí.
A flò d'aigua el pit rosseja,
se bada el llabi vermell,
y perles de llum goteja
la negrô de son cabell.
Ell l'encalsa, l'abraona,
y besa son llabi humit;
