Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 La calor de l'estiuada
es febre de voluptat
sota la pell bronzejada
del pescador ensonyat.

 L'atrau l'ona que tremola;
desnua el còs indolent,
y se tira dins la gola
de l'antre fosforescent.

 S'espolsa, braceja y xala,
amarant-se de frescor……
De sopte, veu en la cala
una estranya lluentor.

 Es l'escata d'una cua
que la mar torna engolî;
llavors, d'una dona nua
veu el buste alabastrí.

 A flò d'aigua el pit rosseja,
se bada el llabi vermell,
y perles de llum goteja
la negrô de son cabell.

 Ell l'encalsa, l'abraona,
y besa son llabi humit;