Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ella un instant s'abandona,
amb el còs mitx adormit.

 Mes la cua qu'esgarrapa,
se revincla y tiny de sanch
el pescador; y s'escapa
la sirena de cos blanch.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 
 Ella es d'una rassa morta
la sola qui sobreviu;
ella de la xarxa forta
lliberta l'eixam catiu.
 
 Ama'l cor de l'aspra timba
on penetren les marôs
per la cova qui les nimba
de fantástiques clarôs…
 
 Ama, en la quilla sospesa,
encomenar ab les mans
la divina ubriaquesa
al vaixell y'ls tripulans.

 Ama l'Angelus que plora
en els ecos de la mar…