Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


<poem>

ella un instant s'abandona, amb el còs mitx adormit.

 Mes la cua qu'esgarrapa, se revincla y tiny de sanch el pescador; y s'escapa la sirena de cos blanch.   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

 Ella es d'una rassa morta la sola qui sobreviu; ella de la xarxa forta lliberta l'eixam catiu.

 Ama'l cor de l'aspra timba on penetren les marôs per la cova qui les nimba de fantástiques clarôs…

 Ama, en la quilla sospesa, encomenar ab les mans la divina ubriaquesa al vaixell y'ls tripulans.

 Ama l'Angelus que plora en els ecos de la mar…<poem>