Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Jamay en el món nostre ni el món d'allà d'allà,
mon llabi, qu'aixugava ta galta esblanqueída,
un glop de més divina dolsura fruirá.