Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.






Miramar



 Sempre visquí vora del mar,
mes fins avuy no'l coneixía;
soptadament, a Miramar,
m'ha revelat sa fesomía.

 Sembla somriure y alenar,
com una verge qui somía;
de món a món sembla passar,
com una immensa correntía.

 Vénen la flota y el fibló,
y del fantástich horizó
no s'interromp la pau eterna.