Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Cap al tard (1909) (page 49 crop).jpg





Maternitat





 Pe'l bes ardent del sol afalagada,
una fontana trémola somriu;
passa un núbol, y l'ombra interposada
 cobreix el sol d'estiu.

 La fontana se plany y barboteja:
—¿Per que'm prives, crudel, de mon tresor?
¿Per que'm tapes el sol qu'en mi rabeja
 sa cabellera d'or?

 La boira li respon:—Si, gota a gota,
raja de l'eura del penyal vehí
l'aigua qui te nodreix, ¿no sabs que tota
 devalla de mon sí?