Aquesta pàgina ha estat validada.
¿No sabs que quan la mitxdiada encesa
seca la terra, ab son alè de foch,
el sol enamorat, mentres te besa,
t'aixuga poch a poch?
No ploris donchs, així, desagraída
a la fonda tendresa maternal,
perque't guarda l'amor que dona vida
d'un altre qu'es mortal.
La boira s'oscurí. Fresca alenada
passá remorejanta pe'l verger,
y, extenentse pe'l cel, la nubolada
damunt la terra en plor se va desfer.
