Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/5

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





A

quest llibre no respòn a l'unitat de sentiment que en sos comensos va dictarlo.

 En l'edat madura, no sé com ni per què, m'entrà un ram d'anyoransa de l'escenari rústich, impregnat de mos recorts personals, que guaita, enfora, per sobre el clos de la vida ciutadana. L'imperi de blavors esquerpes despertà en mon esperit un desitx concupiscent de llibertat y comunicació directa ab la naturalesa. D'aquesta set nasqueren les Cansons de la Serra; y moltes d'altres n'apuntaven, com a brotons, esperant l'hora de badarse. Mes un vent d'infortuni me corsecà, glassant en flor la nova primavera. Sobrevisqueren imatges y conceptes, no la calor y la sava per animar-