Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


les. Sols quedà llecor per quelcom de que son mostra parcial les Elegíes.
 Si en nom del patricial estètich a lo Leconte de Lisle, m'acusassen de donar en espectacle mes ferides, jo'm permetria oposar a l'orgull relatiu dels impassibles, que fonamenten la dignitat de l'art en l'anestesia moral, un orgull més absolut, que consisteix en desentendre's de tota externa relació, per consagrar la mirra del dolor al culte d'imatges benvolgudes.
 Els deus qui's passen la vida component-se els plechs de la túnica per afectar serenitat, no son autèntichs. L'Olimpe que's preocupa dels espectadors, deixa d'esser Olimpe. Jo m'acontent ab esser home, y no tench a bé marmorisarme per decorar el temple d'un mite sense entranyes.