Aquesta pàgina ha estat revisada.
La nit y el temporal me sorprengueren
dintre del bosch de negres espessors;
hores passí d'angunia,
xop y glassat, sens guia ni socors.
Soná com un suspir llunyana esquella,
pera donâ adjutori
al vianant perdut;
y conduí mon pas a l'ermitori,
en l'aspra solitut.
Allà trobí agombol, trobí posada
per una santa nit.
El toch de missa, al clarejar l'aubada,
me feu alsar del llit.
