Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






El vianant



<poem>  La nit y el temporal me sorprengueren dintre del bosch de negres espessors;  hores passí d'angunia, xop y glassat, sens guia ni socors.
 Soná com un suspir llunyana esquella,  pera donâ adjutori  al vianant perdut; y conduí mon pas a l'ermitori,  en l'aspra solitut.
 Allà trobí agombol, trobí posada  per una santa nit. El toch de missa, al clarejar l'aubada,  me feu alsar del llit.