Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Al doblegar la serra,
veig a son peu la vellutada terra
de l'ampla vall y'l caseriu que tanca
dins una boira d'ametlers florits.
Mes taca una lletjura la vall blanca
y un sò desperta els ecos adormits.

 La taca de negror es un patíbol,
y l'eco es un redoble de timbal.
Formigueja la gent, y munta un home
 a asseure's en el pal.

 ¡Oh trista rassa humana!
adeu l'encant de l'hora virginal!

 La fera del desert mata, enfurida,
 mes no sab lo que fa.
Es l'home sol qui posa en el misteri
 de la mort y la vida,
 la sacrílega mà.
 Estrangulant la víctima a sanch freda,
ab impudor horrible descobreix
el rostre amoratat a la llum clara...
Dels hostes de la terra, es l'home encara
 l'únich qui la envileix.