Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 par que en el terme divisori
de les tenebres y la llum,
diuen el salm recordatori
de nostra vida que's consum.

 L'himne de pau ais qui reposen
en el reyalme de la mort,
si ofén rorella dels qui gosen,
ais qui sufrim dona conort.

 No la planyeu eixa diada
als qui ploram sers anyorats,
perque ella fa menys desolada
l'ombra on jauen els finats.

 Per tot arreu, l'alta harmonía
aixeca esbarts de pensaments,
y a n'els finats fa companyia
la remembransa dels vivents.