Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





La Reliquia


 Faune mutilat,
 brollador aixut,
 jardí desolat
 de ma joventut...
 Beneída l'hora
 que m'ha duit aquí.
La font qui no vessa, la font qui no plora
 me fa plorâ a mi.
 Sembla qu'era ahí
que dins el misteri de l'ombra florida,
 tombats a la molsa,
passávem les hores millors de la vida.
De l'aigua sentíem la música dolsa,
dintre la piscina guaitávem els peixos,