Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.






Anyoransa


 Pensaments qui volen come caravanes
de fulles empeses pe'ls mateixos vents;
si fossen visibles els meus pensaments,
passar els veurien les Quatre Campanes.
Des que se'n anaren per aquell camí
les qu'abans de l'hora de l'adeu etern
feyen el viatge de la vida ab mi,
en aquesta vida m'hi trob un estern.

 Mes no donaría mos jorns de tristesa
pe'l camí de roses de ma jovenesa
d'abans de trobar-hi el bé qu'he perdut,
perque fins llavores no havia viscut.