Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Una imatge nova, un mot de promesa,
el temps senyalaren de la plenitut.

 Jasmilers, acacies, caminals d'arena,
 xiprer adormit
 qu'ab la rama plena
d'ales invisibles passaves la nit,
y a l'auba semblaves torre d'harmonía;
fulles escampades de la flor mostía,
 ombres qui plorau,
soledat, silenci, qui m'agombolau,
 parlant a mon cor
 ab la melodía
 de tot lo qui mor;...
quan la mort arribi, poch en gaudirá
de la vida mia, lo millor ja ho té;
pensaments qui volen, fulla de rosé
la flor de ma vida, tota s'en hi va.

 De les primaveres qu'al món esclataren,
sois unes poncelles qu'aquí se badaren
 y ara se podreixen
a davall la térra,... per mi no se fonen;
 son les qui coronen
les imatges pures qui me compareixen
 y no m'abandonen,
dolsa companyía de ma soledat.