Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Vénen y s'asseuen a devora mi;
el xiprer me parla d'immortalitat,
y de la celistia baixa a n'el jardí
 dolsa claretat.