Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 que fa aturar tothom,
perque en la pietat dels qui passàssin
 y'l cántich escoltàssin,
com a l'entorn del violí qui plora
demanant caritat en nom de Deu,
durás al menys sobre la terra un'hora
la vida de mos fills que fou tan breu.

LA MUSA


 La plenitut de vida no comensa
ni arriba l'home a sa virilitat
sens que fermenti en l'ánima el llevat
 de l'íntima sofrensa.
Sia ton cor el ferre espurnejant,
damunt l'enclusa del dolor, sonant.

EL POETA


 A mos infants no tornará la vida
el broll de foch y'l ritme dels martells
sobre'l metall de l'ánima enrojida;
no'm plany de ma dissort, els plany a ells.
 Si a l'espona del llit,
quan se glassava'l cos, quan l'agonía