Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 els ulls enterbolia
del jove moribond, li haguessen dit
de part de Deu:—«Minyó, ¿t'en vols anar?»
ell ¿qu'hauría respost?—«Me dol deixar
ma familia, la terra ahon nasqui;
es prest; la vida riu; eixa amarganta
copa de fel decántala de mi;
jo me somet, ta voluntat es santa;
però si't plau, Senyor, deixa'm aquí»...
 No pogué ser; y se tancña la porta
de ma casa, una nit, sens qu'ell tornás,
y'l duyen a romandre al mateix vas
 de sa germana morta.

LA MUSA


 Mes tu deus a la vida ton tribut.
¿No sents l'host qui se canta a sí mateixa,
y avansa, menyspreant la multitut
dels morts que tomben y'ls ferits que deixa?

EL POETA


May la vegi tan bella com es ara
 la vida d'aquest món.