Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Dol


I


<poem>  Sé d'una vella concirosa a qui sos fills varen deixar per la fortuna fabulosa de l'altra banda de la mar.
 Com la grisô d'un ull d'oracle, mira la fonda solitut, esperant l'hora del miracle que li retorni el bé perdut.
 Com ella guaita la marina, mon pensament vetla, abocat; <poem>