Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Llum de recorts passa allà enfora,
pluja d'estels en la negror.
No m'en sé anar, no, de la vora
de mon terrible mirador.

 Com en el fons d'un vell retaule
llisquen els dos adolescents;
passen, ulls cluchs, sense paraula,
come sonámbuls somrients.

 Passa la flor de l'amor mia,
passen en creu aquelles mans
que ma tendresa cobdicía,
pera besaries com abans.

 De la foscor may esplorada
pujen alens d'oratge fret,
que m'existencia amenassada
fan tremolar com un llumet.

 ¿Cal defensar la flama incerta
d'aquest llumet feble y morent?
Pera tancar la porta uberta
¿cal que forceji contra'l vent?

 ¡Entri la ratxa qui'm perfuma
ab la fetor d'un món podrit;