Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 «D'Hispania, la gran matrona,
filla som, filla vull ser;
per l'honor de sa corona,
al llorer qu'ombra li dona
vull juntar lo meu llorer.

 «Jo me palp, y sent l'intensa
palpitació del cor meu;
som; y bé puch, sens ofensa,
demanar reconeixensa
de la voluntat de Deu.

 «¿Quin pagès el fruit que neix
abans de nodrirse arranca,
de por que si'n l'arbre creix,
ab son pes, lo fruit mateix
no li esqueixe qualque branca?

 «Com l'abet o com el roure,
un llinatge es més gegant
com més ample y més alloure
a la llum puga descloure
cada branca del voltant.

 «Mes ni una veu rancuniosa
m'afronte per ma defensa,
ni alce boyra sanguinosa,