Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


enterbolint l'auba hermosa
de ma santa renaixensa.»

 Aldus001.jpg

 Y a la nau pujant totduna,
navegáreu mar endins.
Era'l mar una llacuna,
y filava argent la lluna
y botaven els delfins.

 Quan trencá l'auba vermella,
un sò d'amoroses flautes,
com un somni o maravella,
arribava a nostra orella
de la nau dels argonautes.

 «Argonautes de la pau,
—deya l'Illa ab veu suau
aixecant-se a vostra vista—
si veniu a la conquista,
conquistada me trobau

 «Sobre'l mar, mes alenades
a Barcino'ls vents s'en duen;
baix del mar, mes serralades
ab les vostres enllaçades,
les arrels de pedra nuen.