Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.






Morí jove


 Veig encara en els seus ulls
aquell dols encensament
 del qui sent
com un eco de murmulls
que parlen interiorment.

 No sentía les ramors
 de llaors
que sonaven al costat
de sa gentil jovenesa;
no mirava sa bellesa
en l'espill de vanitat;
mes, avansant per la vida,
duya en el mirall del cor,