çadissima en civilisació i mare d'ella entre tots els pobles d'Europa; l'altra, encara que aspra i inculta, tant poderosa que féu tremolar els monarques de l'antic continent en llurs tronos, i pera vèncer la qual fou necessari l concurs de la cristiandat reunida en les aigües de Lepant; aquells qui, en una paraula, sols am llurs minvades forces, sense capdills i dividits com els dèu mil de Xenofont, trocejaren els turcs en Artaqui, Aulaca, Tirra, Ania i el Mont Taure; destruiren els genovesos a Pere i a Galipol, feren fugir tot un emperador grec en la llegendaria batalla d'Apros, prengueren sagnanta venjança dels alans en el Mont Hemus, acabaren am la dominació franca en el ducat d'Atenes en la batalla del Cefis, en la qual morí l floret de la cavalleria feudal de l'Orient; i, finalment, feren flamejar prop de vuitanta anys en la ciutat de Pericles la triomfadora senyera de les barres d'Aragó. Quin poble pot envanir-se d'un fet com l'expedició catalana? Si n voleu trobar d'altres de semblants obriu els llibres cavallerescs del rei Artús i de la Taula Rodona, d'Amadís de Gaula, dels Palmerins d'Anglaterra i de tota aquesta fantastica família de paladins, quals fets meravellosos de tal manera captivaven l'atenció dels nostres creduls passats.
I, no obstant, l'historia d'aquells terribles
