Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
18
Rubió i Lluch

compatricis, i oferir més llibeaat a la seva imaginació. Gran talent ha mostrat amb això l professor d'Atenes, i haig de reconèixer que ha sortit bastant bé del seu proposit. El darrer Comte de Salona es, baix el prisma del patriotisme, el revers de La venganza catalana den Garcia Gutierrez. Amdós pequen d'exageració en el fons i en la pintura dels caracters; amdós enardeixen sobre mesura l sentiment nacional de llurs pobles; l'un clamant venjança contra ls perfids grecs, Faltre cridant llibertat pera la seva patria i llençant de llur darrer cau els crudels catalans. Veus-aquí indicat ensems el mèrit d'actualitat de les dues produccions i la causa de llurs principals defectes.

En la caiguda del darrer comte català de Salona, i en mig d'una epoca esteril i lamentable en apariencia, veu en Lambròs bategar el veritable esperit de l'elenisme. No importa que, pera conseguir llur objecte, s'unissin els grecs de Salona amb els turcs, preferint «ésser esclaus d'ells que dels francs» [1]. En Lambròs, portat, com tot grec, del seu orgull nacional i del seu odi al catolicisme, en aquest fet i en al-

  1. Paraules textuals que la Cronica del Gataxidi posa en boca del grec Serafeim. Baix el nom de francs entenien els grecs de l'Edat Mitjana, i entenen encara Is moderns, tots els pobles occidentals o de raça llatina.