tres semblants, que recorden les paraules den Notaras al parlar de la presa de Constantinoble, «es preferible veure en mig de la ciutat el turbant dels turcs que la gorra dels llatins», no troba sinó «exemples que persuadeixen a venerar la fidelitat a la patria, constant en els sofriments i perills, i esperances de pròxima regeneració de la nacionalitat helenica»[1]. Que aviat ha oblidat la Grecia ls beneficis que deu al catolicisme i a l'Europa llatina! Llatins foren els defensors més valerosos de Constantinoble durant el seu darrer siti; llatins aquells qui retardaren alguns anys la caiguda del Peloponès i aquells qui s mantingueren en les illes de l'Arxipelec, molt temps després de la ruina total de l'imperi grec; llatins aquells qui reconquistaren la Terra Santa i contingueren, amb el gran moviment religiós i politic de les Creuades, l'impuls de l'invasió otomana; llatins aquells qui donaren el cop de mort al poder de Turquia en les aigües de Lepant; i, sinó als llatins exclusivament, an ells en gran part deu la seva resurrecció l'antiga Helada, perquè ells foren els qui acabaren d'una vegada am les forces de llurs opressors en el combat naval de Navarino.
Però no es an els llatins en general, sinó,
- ↑ Prolec d'El darrer Comte de Salona pag. I.
