Teodulo Magister, que atengué més a fer efecte que a dir la veritat, estic cert, repeteixo, que faria més justicia als nostres paisans. Aleshores se recordaria de la traidora mort den Roger a Andrinopol; de l'horrorós assassinat dels embaixadors catalans a Rodosto, contra tot dret de gents; tindria present el noble desafiament de la Companyia catalana a l'emperador bisantí abans de trencar la pau; i, finalment, no oblidaria ls serveis que ls catalans feren a l'imperi en la seva agonia. Obri en Lambròs les planes de les histories del famós emperador Joan Cantacuzeno i den Phrantzés, i veurà en elles que ls catalans foren els defensors més constants i valents de l'imperial historiador en els darrers dies del seu regnat [1]; que en 1350 els estols catalans den Pere IV d'Aragó s'uniren am les naus gregues den Cantacuzeno pera destruir el domini genovès en Orient; que després del sagnant combat de Constantinoble, que per l'heroisme dels nostres marins i per la covardia de l'almirall venecià aliat, i per les grosses perdues que van sofrir-se bé s pot nomenar el Trafalgar de la nostra historia, els catalans ferits i els sans que romangueren a Constantinoble, sols simpaties i mostres d'afecció reberen del poble
- ↑ Cantacuzeno, cap. XXXIX i XL.
