no continguts per la disciplina, cometessin les horribles hecatombes de les quals sels acusa, quan hem vist en temps molt aprop dels nostres els soldats de la civilisada Anglaterra, en les seves guerres de conquesta, cometre barbaritats que farien escruixir el cor de l'home més inhumà.
Que fou llarga i sanguinaria la nostra venjança ho proven les moltes tradicions conservades en les diverses encontrades del poble grec, i de les quals transcriuré algunes en aquest article. En la poesia popular s'ha conservat molt viu el record de la terrible venjança catalana, com ho acredita una cançó del segle XVè o XVIè que va incloure Legrand en les seves cançons populars gregues [1], en la qual veiem una noia deshonrada pel seu amant llençar-li per tota maledicció la següent: «Tant-de-bo t puga veure sota Tespasa dels turcs o en mans de catalans». Es prou conegut, per haver-lo popularisat en Moncada en la seva famosa obra, l'adagi que ha quedat entre grecs, principalment entre els de la Tracia, com a maledicció terrible, quan se desitja mal a una persona: «La venjança dels catalans t'alcanci». Pera acabar de
- ↑ Legrand: Chansons populaires grecques, pàgina 32.
