Vés al contingut

Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
24
Rubió i Lluch

donar color a l'opinió exagerada que dels catalans s'ha conservat a Grecia, però que prova ensems l'importancia de l'expedició i l'intensitat del castic que feren sentir aquells als traidors grecs, crec que l més encertat serà traduir un curt paràgraf de l'important obra de Stamatiadis a la qual he fet referència més amunt: «Serà per ventura necessari, després de lo que abans he dit, que repeteixi que ls catalans, per tot on passaven, portaven la destrucció, la mort, el captiveri i la ruína? Serà necessari que conti lo molt que tingueren de sofrir els desgraciats habitants d'aquelles regions? Fins avui encara en algunes encontrades de la Grecia, com per exemple l'Eubea, quan se vol acusar algú d'alguna acció injusta i ilegal, diuen: «Això no ho faria un català». En l'Acarnania, el nom de català, fins al present, vol dir tant com selvatge, lladre, malfactor, i anomenen català aquell qui té sentiments impudics i sanguinaris. Fins ara a Tripoli del Peloponès, pera dir d'una dòna que es irascible, grossera i dura, no tenen més expressió que aquesta: «Sembla una catalana» [1].

  1. Epaminondes J. Stamatiadis: Els Catalans a Orient, cap. IX, pags. 222 i 223.