III
Argument del drama de Spiridion Lambròs
Les anteriors consideracions i el desig d'interessar i complaure aquells qui tinguin la bondat de llegir-me, m'han apartat de l'intent de dir quelcom del drama de Spiridion Lambròs, al qual dedicaré algunes paraules. El proleg de l'obra, salves algunes consideracions inspirades pel patriotisme i l'esperit cismatic, està ben pensat i demostra l'erudició de l'autor, qui fa precedir el seu drama historic d'una relació, no sempre presa en bones fonts, de la caiguda del principat català de Salona.
L'argument del drama no té prou unitat d'acció. Dues paraleles i igualment interessants, enllaçades per una tragèdia d'amor, se comparteixen l'atenció del lector. En el fons l'argument del drama no es amorós, perquè l'acció d'aquest genre es lo menys important, sinó essencialment patriotic. El Comte de Salona, el nostre Lluís Frederic d'Aragó, que governà llarg temps el Ducat català, està perdudament enamorat de la neboda del bisbe grec Serafeim, personatge historic poc simpàtic, i pera conseguir els seus desitjós malvats promet a un noble català nomenat Alfons la mà de la seva filla, am tal que porti, de grat o per força,
