d'Arete, i la relació i enumeració de l'arribada de reforços dels pobles sublevats pera sitiar l'Acropolis de Salona. En el cinquè acte, en Lluís Frederic apareix desvariejant, creient-se perseguit per l'ombra de la seva victima. El seu desvari, am pretencions shakesperianes, es afectat i, per sa mateixa extensió, poc dramatic. Segueixen un parell d'escenes tant inutils pera la marxa de l'acció com l'anterior, destinades a posar de relleu el dolor den Serafeim i l'esperit de venjança d'Angel. Se dóna, finalment, l'assalt. En Lluís Frederic es mort per l'amant d'Arete [1]; els grecs entren a l'Acropolis; se presenta Angel portant el cap del Comte en una mà, i en Serafeim desplega la bandera bisantina en lo més alt de les muralles. «Com lliures avui restem dels catalans, així un dia, plens de gaubança, celebrarem tots la festa de l'independencia de tot el poble.» «Déu faci—contesta un altre grec—que tots els que pro-
- ↑ Les errades historiques en que incorre l'autor, que no podia conèixer els documents que anys després d'escrites aquestes ratlles hem descobert en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, se poden rectificar facilment llegint tant sols l'estudi d'aquesta colecció sobre L'epoca en que ls catalans perderen Atenes i els demés dominis grecs. D. Lluís Frederic, Comte de Salona, morí en 1382, gaire bé dotze anys abans de la caiguda del comtat catalá establert en l'antiga Focida.
