la boca, diré: soc ortodoxa» [1]. En Lluís Frederic tracta de vèncer am mals tractaments la constancia de la grega, però tot es inutil. Entretant se reuneixen els conspiradors en el lloc anunciat, i en Serafeim, en un discurs patriotic ple dels sentiments de llibertat que han somogut avui la Grecia, però impropri d'aquella epoca, diu als seus companys que sols els reuneix allí l'amor a la patria, a la Helada. Un dels conjurats, que ha comès l'imprudencia d'anar malalt a la reunió, se veu acomès d'una ardenta febra, i espira allí mateix, pronunciant el nom de Grecia. Tots de genolls al voltant del cadavre, juren la llibertat de la patria. Aquesta escena efectista escau d'allò més dintre l'actual esperit de la renaixent Helada.
En Lluís Frederic no desisteix de realisar els seus desitjos amorosos, i, disfreçat, acut a la presó d'Arete. Però veient que res es prou per dominar-la, fòra de sí, mata l mateix objecte del seu amor. El quart acte del drama, en el qual l'acció no avança lo que deuria, l'omplen escenes episodiques (converses sobre qui hagi pogut ésser l'autor de la mort d'Arete, els preparatius de defensa, l'enterrament de Sismanis, la desesperació den Serafeim i la d'Angel, un xic emfatica, al saber la nova de la mort
- ↑ Així s'anomenen els grecs cismatics.
