tant s'aprofità de les meves investigacions en Parxiu reial d'aquesta ciutat, per falta de nous datos, adopta també l'opinió de Hopf. I com en Zurita res diu sobre la presa de la capital grega, ni de la seva Acropolis, l'autoritat den Hopf i den Gregorovius ha fet que s tingués com a veritat historica que en Rainer entrà a Atenes en 1385, i que l'Acropolis, defensada per Pere de Pau, perllongà la seva resistencia fins a 1387, suposant el darrer autor que no per això s'interromperen les relacions entre l'Acropolis i el rei d'Aragó cosa altament inverossimil donada la distancia d'aquella fortcresa al Pireu. «Dit castell,—diu referint-se a l'embaixada de Rodonelles de que parlarem més endavant,—apesar del seu setge per les tropes de Nerio o Rainer, estava en situació de comunicar-se amb Espanya» [1]. Fixat això, en Gregorovius s'extranya que en la caria que en 17 de Juliol de 1585 escrigué D. Pere IV als caps de les bandes navarreses en la Morea, desigués únicament com enemics els grecs i els turcs, i que ni un mot digués den Nerio; i més admirable troba encara que tampoc tingués noticia aquell rei del fet de la suposada presa d'Atenes un any més tard, es adir, eh 17 d'Agost de 1386, epoca
- ↑ Ibid., II, pjig. 213.
