en que anunciava als navarresos que en la vinent primavera enviaria a Grecia a Bernat de Cornellà [1]. I afegeix després, en una nota [2]: «Si sembla enigmatic el silenci de D. Pere, més ridicol es l'orgull nacional den Zurita, que no diu una sola paraula, primer de la conquista de la ciutat, i després de l'Acropolis». I, no obstant, aquí no hi ha silenci enigmatic per part del rei d'Aragó, ni vanitat nacional den Zurita, sinó unicament una mala interpretació de datos filla d'un parti pris per part de l'historiador alemany, en el qual pesà més un simple titol senyorial cancilleresc, que les afirmacions concretes de diversos documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on no sen troba cap que anuncii directament la caiguda d'Atenes i de l'Acropolis. Aquest fet desorganisà, com pot suposar-se, el poder català allí establert, i no es exirany que nos cambiessin allavors comunicacions entre les cancilleries d'Atenes i les de Barcelona. L'unic indici o testimoniatge historic es la falta de documents i la vinguda a les parts d'Aragó de l'arquebisbe català d'Atenes.
