això es, al senyor d'Argos i Nauplia (Argens i Napols), micer Cornar [1], que no era altre que Pietro Cornaro, casat allavors am Maria d'Enghien, promesa en 1371 al català Joan de Lluria [2]; a micer Marquesa, senyor de Neopacton (Neapaton), l'actual Lepant [3]; al reverent arquebisbe de Patras (Patraix), en la Morea [4], que s'esqueia allavors esser-ho en Pau Foscari (1373-1392) [5]; a Bordo de Sant Superans (el bort de Sant Sebrià), capità de la companyia navarresa en la Morea, i a Maiotto de Cocarells (Maiot de Coquerell), batlle d'aquest país [6]. Al dia següent dirigia les mateixes excuses i iguals promeses i notificacions a la Comtessa de Salona, Helena Cantacuzeno, viuda del qui fou vicari general dels ducats i un dels més provats i lleals defenedors de la Casa d'Aragó, D. Lluís Frederic [7].
Fins al ls d'Agost de 1386, i no, com creuen Hopf i Gregorovius, en 1385, partint sempre del fals suposit de que Atenes ja no era cata-
