lana, no expedia l rei a Barcelona l nomenament den Bernat de Cornellà» tant anunciat [1], am les mateixes facultats i atribucions ques concediren al seu antecessor en tant important carrec, el Vescomte de Rocaberti; i prop de tres mesos després, el 4 de Novembre, feia a Atenes Mossèn Pere de Pau la carta de procuració de que hem parlat abans,—que no he tingut la sort de trobar en el nostre arxiu, aixi com m'esdevingué amb els capítols d'Atenes i Salona,—redactada i closa pel citat Nicolau Macri, notari grec, dels quals sempre se serviren els catalans durant la llur governació d'Atenes.
El dia 5 de Janer de 1387—i mentres tal vegada estava en camí l procurador dels catalans, Guerau de Rodonelles, que altres vegades havia fet el mateix viatge—llençava l seu darrer sospir en freda soletat, en el seu palau de Barcelona, el rei Pere IV, que en tots els assumptes del seu govern manifestà suma promptitut i diligencia, menys en els ques referiren als seus llunyans estats d'Atenes i Neopatria. Arribà aquest dia sense que en Bernat de Cornellà anés a Grecia, repetint-se amb ell les mateixes dilacions que amb el seu antecessor el vescomte Dalmau de Rocaberti, el qual, al pujar al trono l nou rei en Joan I,
- ↑ Arx. Cor. Arag., reg. 1.559, fol. 12 a 13.
