Am Livadia succeí altre tant. Aquella vila ya atenyer molta importancia pel seu castell, considerat com el més fort del Ducat, que encara una vaga tradició senyala equivocadament com d'origen català, i fou una de les ciutats més industrioses i on més arrels posà l nostre antic regim municipal. Desde 1382 deixa de figurar en l'historia del Ducat, i sembla que no pogué alçar-se del terrible cop de l'invasió navarresa. Els catalans, com els demés habitants, emigrarien llavors en llur majoria al Negrepont, després de cremar llurs llars, pera no sofrir el jou dels navarresos, i sens dubte ja no hi retornaren. Després de la mort del seu veguer, Guillem d'Almenara, en 1380, que sucumbí heroicament en la defensa del castell contra aquells temuts invasors, ja nos té noticia de cap més nomenament de veguer durant el govern de Pere IV. Quan els ducats grecs passaren de nou a la restaurada corona de Sicilia, que recaigué en D. Marti I d'Aragó i Dòna Maria, aquests intentaren recobrar-los del poder de Nerio Acciajuoli, nomenant, el i.r de Setembre de 1392, vicari d'aquells dominis en Pere de Fenollet, de la noble casa dels vescomtes d'Illa i de Canet [1].
- ↑ Archivio di Stato de Palerm, Regia Cancelleria, vol. XXI, fol. 178 v.
