Fou aleshores que figurà en la guerra, pels vots de l'any 1393, un tal Bertranet, a qui ls registres anomenen un dels majors capitans del ducat d'Atenes, el qual recobrà un lloc on trobà l cap de Sant Jordi [1], venerable reliquia que cobejaren els reis d'Aragó D. Pere IV i D. Joan II, i que més tard desitjà posseir també l rei d'Inglaterra. Aquest lloc sembla que no podia ésser altre que la ciutat de Livadia, on se guardava feia anys aquella relíquia, motiu pel qual el rei Pere IV va establir en el seu castell l'ordre de cavalleria de Sant Jordi [2]. Després anà a parar a l' illa d'Egina [3] (suposo que portada per D. Joan Frederic, son senyor), ont una dinastia d'origen català s'aguantà fins a 1451. Livadia passà hereditariament, l'any següent, o siga en 1394, al poder d'Antoni l Acciajuoli, fill del primer duc italià d'Atenes.
El ducat de Neopatria sucumbí probablement abans que l d'Atenes. Mai la sobirania de la casa d'Aragó fou allí tant solida i tant ben organisada com en aquest domini, qual comunicació era més fàcil i ont hi havia un nucle més gran de població catalana. Cons-
