titulen el Ducat de Neopatria la Phtiotida tessalica i la Dorida. De les ciutats conquistades en el primer quart del segle XIV per Alfons Frederic, sols figuren en el temps de la dominació d'Aragó, Siderocastron i Zeltun, que posseíen forts castells. Am tot, el més important de tots fou el de Neopatria, edificat baix l'alt mont Oeta i sobre l riu Sperchius. Desde 1387 ja no torna a sortir el nom de Neopatria, en l'historia grega, com sotmesa als catalans. Ja hem vist que al notificar el rei D. Joan al seu arquebisbe, i no a la seva universitat, el 17 d'Abril de 1387, el nomenament de Rocaberti, parla sols d'aquella part del país que està subjecta al seu domini [1]. Un any abans, com ja hem indicat en aquest estudi, el rei Pere se dirigeix al consell de francs i grecs de la ciutat, lo qual suposa, repetim, que la població indigena fruía llavors de certa autonomia. Neopatria no caigué en mans de Nerio, sinó dels serbis, comanats per Joan Urós o Uressin, que s titolava pomposament rei de Tessalia, el qual a son torn fou desposseit en 1393 pols turcs, dirigits pel victoriós alfanc de Bajacet.
Tornant a l'invasió de l'Atica per l'ambiciós senyor florentí de Corinte, s'explica l seu rapid
- ↑ Arx. Cor. Arag., reg. 1.675, fol. 124 v.
