Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
59
Catalunya a Grecia

exit per varies causes. Segons Neroutsos, els seus principals auxiliars foren els albanesos [1], ja establerts a l'Atica per Pere IV pera evitar la disminució creixent de sa població [2]. La dominació italiana d'Atenes no s va fundar mai en un nucli nacional, com la dels guerrers francs i catalans, sinó en l'equilibri o conjunció de diferents elements, i no va esser altra cosa que la restauració de l'esperit grec baix una pacifica sobirania d'origen italià, que féu en certa manera de la pobra ciutat de Pericles, en el segle XVe, una petita i culta Florença. La dinastia dels Nerios fou mighelenica. Els dos primers ducs s'enllaçaren am dones gregues. Emperò l renaixement de l'esperit helenic comença principalment en el despotat de Misithra (l'antiga Esparta). Allí, en el cor de la Morea, defensat pels cims enlairats del Tayget i pel valor dels seus indomables habitants, que mai reconegueren la dominació franca, se fundà un petit estat grec,

  1. Χριδτιανιχαῖ 'Αθτιναι, en el Butlletí de la Societat historica i etnologica de Grecia, vol. IV (Atenes, 1892), pag. 176. L'historiador grec Calcocondylas indica com mercenaris de Nerio soldats francesos, venecians, napolitans i toscans.—Cerone: La politica orientale di Alfonso di Aragona, part. III (Napoli, 1902), pag. 175.
  2. Arx. Cor. Arag., reg. 1.276, fol. 144 v. Ulldecona, 31 de Desembre de 1382.