com a principals viles del fèu comtal, Lidoriki, Galaxidi i Veterniça. En les seves fertils valls i alteroses montanyes, dominades pel Parnas i pel Kiona, se conservava llavors, com ara, la més pura raça grega, i en el seu cor s'alçava, sobre un cingle espadat, el castell de Salona, mig pelasgic, mig gotic, quals pintoresques ruínes abandonades, encara avui omplen d'encís i de records el viatger. Allí residia, en el temps de l'expulsió dels catalans, la comtessa Helena Cantacuzeno, viuda de rilustre D. Lluís Frederic d'Aragó, que fou senyor també de les illes de Malta i de Goy (Gozzo), i en realitat el darrer comte català de Salona.
La comtessa Helena era de niçaga imperial, com néta de l'emperador i historiador bisantí del mateix nom, que tant va distingir els catalans. L'hereva del fèu per aquests conquistat en les primeries del segle XIV era sa filla Maria Frederic d'Aragó, qual disputada mà pretengueren successivament Nerio Acciajuoli, pel seu cunyat Pere Sarrassi; Esteve Ducas Pincerna, petit princep serbi de la l'essalia; Bernaduc, fill del Vescomte de Rocaberti, i Mateu de Moncada, que ho era del noble Guillem Ramon del mateix cognom. En 1390 nostre rei D. Joan s'interessava per aquest darrer matrimoni, «lo gual,—deia,—
