Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
65
Catalunya a Grecia

axí per raó de les guerres qui son en aquestes partides—paraules que indiquen que encara continuava viva la lluita amb els catalans,—com per altres impediments, no es pogut venir a deguda perfecció» [1]. Aquest document tira per terra la llegenda d'haver sigut la solicitada Maria Frederic la Cava o l'Helena de la destrucció de la poixança catalana a Grecia.

El desdenyat Nerio no gosà o no pogué invadir el comtat de Salona, que tingué l seu Don Oppas en l'arquebisbe grec Serafeim, el qual, en odi als catalans, obrí en 1396 al victoriós Bajacet aquelles delitoses terres de caça, de les quals havia solicitat més d'una vegada atzors i llebrers nostre bon rei caçador. Davallant Bajacet de la Thessalia, s'apoderà facilment de la Focida, i la comtessa viuda i la seva gentil filla Maria, en qual amor s'encengueren nobles üorentins, servis i catalans, foren portades a Andrinopoli, ont acabaren llurs dies tancades en l'harem del soldà turc [2]. Am l'hereva de Salona s'extingí la darrera descendent de la reial linia bastarda aragonesa, qui per espai de més de mig sigle fou la verdadera mestressa dels destins de la Companyia catalana a Grecia.

  1. Arx. Cor. Arag., reg. 1.874, fol. 93.
  2. Neroutsos, obra citada, pag. 177.