Vés al contingut

Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
72
Rubió i Lluch

[il·legible] la tradició no ho confirmessin, semblava inverossimil el fet que establim. No s compren com de fet que una republica militar despres de tres llustres de separació i abandonament total de la seva metropoli, portant en la seva sina elements heterogenis i de diferents procedencies, i subjecta durant seixanta anys a la dependencia dels reis de Sicilia, se conserves tant catalana entremig del contacte [il·legible] continuo de dos pobles vençuts [il·legible]: el grec, i de la persistent immigració siciliana, que am fins politics anexionistes promovia incessantment, adhuc excitar la desconfiança dels catalans, l'Estat [il·legible] no resmenys es cosa ben certa. Vençuda la Companyia, en los nous Estats

    Grecia classica. En [il·legible] en Roger de Lluria emprengué una [il·legible] per les illes de l'Arxipelec i per la Morea pera fer valer els drets de l'infant Frederic d'Aragó que hereda ls del desgraciat Manfred, apoderant-se de Monembasia i derrotant a Zonclon els Barons del Principat. En Muntaner reconta aquest epidosi en el cap. CXVII de la seva Cronica. Alguns anys més tard, desde 1515 a 1516, el mahaurat infant D. Ferran de Mallorca, al qual perseguien els mateixos tristos destins de sa Casa Reial, establí a Clarença, capital del seu Principat de la Morea, una veritable anc que efimera cort catalana. Reconta també en Muntaner que l'ultim duc francès d'Atenes, Gualter de Brienne, se feia estimar dels catalans i parlava l català, per haver-se educat a Sicilia (cap. CCXL).