Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
84
Rubió i Lluch

séns dubte bilingües, encara que la llengua oficial i culta de l'Estat seguís essent la francesa, fins al punt de que s'hi parlés en francès tant bé com a París, i de que l papa Honori III designés la Grecia amb el nom de Nova França. Que la cancellería dels ducs francs estava ja en decadencia al començament del XIVè segle, i adhuc abans, a pesar del predomini i prestigi que exerciren sobre l poble helenic les lleis, les institucions i les costums introduides per lo més tríat de la cavalleria occidental, ho podem demostrar pel fet de que en aquells dies s'extenien en el Ducat documents en grec. Per complacencia o necessitat, els barons francs acceptaven adhuc en llurs mateixes construccions inscripcions bisantines. Amb ells, encara que deixant-hi veure petjades de l'ortografia francesa, ornà Anton le Flamenc l'iglesia dedicada a Sant Jordi en son fèu de Carditza, en 1311, quasi en els mateixos dies de l'invasió catalana [1].

I encara que les gestes dels conqueridors foren escrites en el culte llenguatge de l'illa de Saint-Denís, i els records d'elles viuen avui en les balades populars dels grecs moderns, no es menys cert que la Cronica de Morea, grega, rimada a l'estil de les antigues

  1. Gregorovius, obra citada, volum II, pags. 38 i 39.