cançons de gesta, fou deguda a la ploma d'un franc moreota [1], i, com observa Paparrigopoulos, parlant de la poc fundada teoria de l'eslavisme o total desaparició de l'antiga raça helena, quan els francs, per medi d'aquell poema, tractaren de vulgarisar entre ls pobles vençuts llurs glories militars, no s valgueren de les llengües eslava, albanesa o francesa, sinó de la greco-vulgar més o menys adulterada per l'influencia occidental [2].
Més factible es encara demostrar el predomini de l'helenisme durant la dominació dels Acciajuoli en l'Atica. Jo no sé explicar-me la ràpida destrucció de l'Estat català d'Atenes, reaiisada per unes quantes bandes de mercenaris turcs, albanesos i grecs, assalariats per l'astut banquer florentí, sense una participació i ajuda decidida de l'element helenic, que cregué millorar de sort amb el cambi de senyors. Lo que no deixa lloc a dubtes es que en Nerio Acciajuoli afalagà tant com pogué l'esperit nacional de la raça grega. Ja abans d'apoderar-se de la capital del seu futur ducat
