Pàgina:Chronica o comentaris del rey en Jacme primer (1873).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


meylor hom de chrestians[1], era uenguda en sa uila ni el loc[2] hon el era, e era desconsolada de[3] marit que deuia hauer, que la preses per muyler: e que no lan[4] lexas tornar per nuyla re[5]. E sobre aço el feu[6] resposta al bisbe e als nobles qui uengueren[7] ab ella: e la resposta fo aytal, quels enuia[8] per sos missatgers: Que pus Deus li hauia dada tanta de gracia, que pus ella no hauia aquell marit que deuia hauer, que el la uolia hauer per muyler. E quan los missatgers del Emperador hoiren aquestes paraules, ab lo desconort que hauien de primer, los dobla: que la fiylla del Emperador preses marit sino[9] Rey o[10] Emperador: car altre no li tanyia[11]. E pregaren lo molt carament per[12] la ualor que en el era e per Deu, quen lexas tornar a la fiyla del Emperador: car els li hauien promes que si aquel matrimoni nos faes, que[13] la tornassen a son pare per terra o per mar. E que nols enbargas, pus rao noy[14] hauiaa ne per el no era uenguda. Ab aytant respos los en .G. de Montpestler e fon conseyl: Que daltra manera no seria. E quan los missatgers del Emperador enteseren la lur uoluntat e que daltra manera no poria esser[15] demanaren los[16] acort. E els donaren lols tro en laltre[17] dia. E el bisbe e els richs homens qui uengren[18] ab ela ueeren que la uoluntat den .G. de

  1. Cristians
  2. Ne al lloch
  3. Del
  4. La
  5. Nula res
  6. Sa
  7. Vingeren
  8. A dir
  9. Fos
  10. O que fos
  11. Lin tanya
  12. Que per
  13. Ells la tornarien
  14. Raho no hi
  15. Podia fer
  16. Lo
  17. Al altre
  18. Vengueren