Montpestler e de son conseyl hauia a passar, pensaren se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condicion: Que si fiyl o fiyla uenia, qui fos concriat[1] den .G. de Montpestler, e de la fiyla del Emperador, que fos senyor de Montpestler uiuent aquel o aquela. E tornaren a fer sa[2] resposta, e dixeren an .G: de Montpestler e a fon conseyl, que els los porien mal fer, o pendre, o que lals tolguessen: mas ab la lur[3] uolentat ne ab la dela no farien aquel matrimoni, si donchs nou fayen en aquesta manera: Que el los prometes ab fagrament e ab homenatge, e queu faessen iurar a tots los homens de Montpestler de .X. anys a en sus: que iurassen que fiyl o fiyla qui fos damdos[4], que fos senyor de Montpestler si fos hom, e[5] aytambe si fos fembra[6]. E en aquesta manera en .G. de Montpestler, haut[7] conseyl de sos nobles o de son conseyl, atorga les paraules, e feuse el matrimoni. E en .G. de Montpestler hac daquela[8] dona una fiyla per nom Maria.