los historiayres l'han copiada ó estractada com lo document de mayor crehença que trobar podien. Coneguda sa existencia dels temps mes próxims al Rey en Jaume y citada per la majoria dels que han escrit sobre l'antica Corona d'Aragó, no havem de recordar lo testimoni de tots los qui l'anomenen en sos estudis histórichs; sols recordarém algún d'ells, axís com la poch afortunada polémica que al començar lo segle XIX, entaulá don Joseph de Villarroya, sobre la autenticitat de dita Cronica, que fou lo primer en negar, si be ha sigut confirmada en casi tots los estudis posteriors [1] que fins avuy s'han publicat sobre la interessant figura del Rey en Jaume.
Lo mes antich testimoni de la existencia de nostra Cronica es lo Comentari ó Historia que escrigué lo dominich Fr. Pere Marsili, avans de l'any 1314; inedita en sa totalitat, y per tant menys coneguda de lo que caldria, alguns
- ↑ Solament alguns escriptors alemanys han acullit la tesis de'n Villarroya seguint lo seu criteri respecte de l'autenticitat de la Cronica Reyal; lo Baró de Tourtoulon en sa coneguda obra «Jacme I. le Conquerant (Montpellier 1863.2 vols in 8.º) cita entre los impugnadors de l'autenticitat aquesta Cronica, a Gervinus en sos Historische Schriften (pl. 278 nota) y a Helfferich qui en un estudi sobre Ramón Lull «Raymund Lull un die Anfange der catalanischen Literatur» (Berlín 1858), fa notar certa incompatibilitat entre lo gust marcadament classich y ple de grandiositat oriental del Llibre de la Saviesa y la sencilla naturalitat ab que está escrita la Cronica.
