han volgut suposar esta obra de Fr. Marsili anterior á la Cronica Reyal; aquesta suposició es insostenible per los qui llegescan la introduccio á dita obra que publicá lo meritíssim Villanueva en lo Apendix XIII al volum 18 de son Viaje Literario y de la que n'han donat alguns fragments lo senyor Quadrado en sa Conquista de Mallorca (Palma: 1850) y també en Balaguer y Merino en son curiós estudi «Un document inedit relatif á la Chronique catalane du Roi Jacme I d'Aragón.» (París, 1877).
La existencia d'un text en llengua vulgar, anterior á la Cronica de Fr. Pere Marsili, plenament comprobada per la introducció ó prolech que havem citat es la major prova de l'autenticitat de la present Cronica, ja que no es argument apreciable que los historiayres subseguents no la cítassen expressament. Feya temps que's guardava en la llibrería del monestir de Poblet, la copia que maná fer l'abat en Ponç de Copons, acabada com es sabut en 1343 y ab tot y l'anomenada de la llibrería ahont se trobava, no arribá á noticies del infatigable rebuscador de nostre historia en Bernat Boades qui no la cita en sos Feyts darmes de Catalunya, com segurament no hauría dexat de fer á tenir noticies de sa existencia.
Lo P. Villanueva al donar compte de la llibrería del Convent del Carme de Barcelona,
