Pàgina:Chronica o comentaris del rey en Jacme primer (1873).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


parla extensament y ab mes sana crítica que 'n Villarroya de la cuestió començada per aquest escriptor sobre la paternitat de la cronica que estudiem; y s'inclina á seguir son parer, tenint en compte mes que los arguments d'en Vilarroya, la falta de datos positius en los historiayres subseguents que comproben sa real filiació, afirmant ab bona llógica que Fr. Pere Marsili, no hauría dexat d'indixar y llohar lo nom de son autor, y molt mes dedicant lo seu treball á un nét del Rey en Jaume, lo Rey Jaume II. En realitat es aquest lo argument mes poderós que avuy poden presentar en contra de la general tradició que ha vingut atribuhint al Rey Conqueridor, la primera de les croniques catalanes.
 La tesis del Marqués de Villarroya mal fomentada y quelcóm atrebiliaria, promogué una contestació que no ha sigut molt coneguda; poch temps després de la publicació de sa «Colección de Cartas histórico críticas...» escrigué don Isidoro Antillón en la acreditada Revista «Variedades de Ciencia, Literatura y Artes» (nombres 23 y 24 de 1804) dos articles titolats: Historia. Sobre la Cronica ó Comentarios del Rey Don Jaime I de Aragón. En aquests dos articles[1] desfá una per una les objeccions del

  1. Lo inmortal Jovellanos, que en sas «Cartas» s'indigná (pl. 173 del vol. 6.é de ses Obras Edic. d'Oliva: Barcelona 1839) de l'opinió de'n Villarroya y feu lo pensament de contestar a ses «Cartas histórico-criticas...» diu en la pl. 177 del mateix vol. 6.é a proposit dels articles citats: «Gustome mucho la impugnación de Villarroya, y no me parece que falte cosa que decir en causa tan notoriamente justa, como bien y graciosamente defendida; ni tampoco á mi contestación agena en este punto...» (15 de Junio 1807)